La Fundació Bit analitza la connexió a Internet de gairebé 1.000 zones de les Illes Balears

Mentre Alaior és el municipi millor connectat, Formentera és l’illa amb pitjor cobertura

Només un 49,4% de les llars tenen una cobertura superior a 30 Mbs, 15 punts per davall de la mitjana estatal, situació que el Govern vol revertir

L’Obervatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) de la Fundació Bit ha publicat l’informe sobre la cobertura d’Internet mitjançant banda ampla als diferents municipis de les Illes Balears.

A partir de les dades publicades al gener de 2016 per la Direcció General de Desenvolupament Tecnològic, on s’identifiquen les zones de les Illes Balears amb poca connectivitat a la Xarxa  (anomenades Zones Blanques), l’OBSI ha procedit a mapejar-les. Així, es poden visualitzar les zones de les Illes Balears que disposen d’una connexió a Internet amb una alta connectivitat, és a dir, d’almenys 30 Mbs, i aquelles que no gaudeixen d’una bona connexió a Internet. L’informe es completa amb dades estadístiques procedents d’altres fonts oficials com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR).

L’any 2015 i segons dades de MINETUR, només un 49,4% de les llars de les Illes Balears han disposat d’una cobertura de més de 30 Mbs, 15 punts per davall de la mitjana estatal. Tot i que la Direcció General preveu una millora d’aquesta connectivitat per a l’any 2017, el Govern de les Illes Balears preveu que un 62,2% del total de les 981 zones analitzades (municipis, capitals de municipis, territoris disseminats, entitats singulars i altres entitats) seguirà tenint una cobertura insuficient.

Actualment, el fet de no comptar amb una bona connexió a Internet i un ample de banda suficientment gran limita el desenvolupament econòmic d’un territori, en tant que els seus ciutadans veuen restringides, per exemple, les possibilitats de treballar i estudiar a distància, que les escoles no poden fomentar les competències digitals adequadament o que pot restar competitivitat a les empreses.

Segons el director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern, Benjamí Villoslada, “disposar de banda ampla ultraràpida és quelcom essencial per a l’economia de les Illes Balears i la qualitat de vida dels ciutadans”.

Com explica Villoslada, l’informe de l’OBSI permetrà al Govern saber on s’hauran d’invertir fins a 15,5 milions fins al 2020, dels quals la Unió Europea posa a disposició el 50 per cent mitjançant els fons FEDER adjudicats.

“Cal que invertim molt bé els doblers que arriben d’Europa per aconseguir que a cada lloc i llogaret de les illes hi hagi connexions excel·lents. Tant que siguin un motiu per a venir a fer feina aquí. La insularitat ens impedeix fabricar trens, avions o cotxes, però podem aconseguir que qui els pensa, dissenya i simula visqui a les Illes Balears. Ja tenen un motiu, que és fer feina des del paradís. Sense banda ampla ni tant sols s’ho plantejaran”, diu Villoslada.

Si s’analitza la connectivitat per illes, el 20,7% de la població de Mallorca, el 24,7% de la població de Menorca, el 28,6% de la població d’Eivissa i el 100% de la població de Formentera disposa d’una mala cobertura. Mallorca és l’illa amb major nombre de persones amb una connexió ultraràpida, amb un 61,6%, seguit per Eivissa amb un 9,1% i Menorca amb un 6,3%.

En el cas de Formentera, en ser l’illa amb pitjor cobertura, s’està implantant l’actuació pública “Wi-Fi Formentera” per part del Consell Insular de l’illa, el que permetrà oferir una connexió a Internet sense fils a tots els habitants i des de qualsevol ubicació. Tot i així, l’ample de banda segueix essent limitat.

A l’àmbit municipal, Alaior és l’únic municipi de les Illes Balears amb totes les seves zones estan classificades com a No Blanques, és a dir, amb una cobertura total de banda ampla ultraràpida.

Mapa Municipis Zones Blanques i No Blanques

Municipis. Zones Blanques (groc) i Zones No Blanques (verd) a les Illes Balears. Font: OBSI-BIT
a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

Si parlam de capitals municipals, 28 de les 67 analitzades encara estaran situades en Zones Blanques l’any 2017, és a dir, no els arribaria Internet amb un mínim de 30 Mbs. Si es comparen amb el nombre d’habitants, s’observa que, per exemple, 4 capitals municipals de menys de 1.000 habitants (Lluc, Fornalutx, Sant Josep de sa Talaia i Búger) gaudeixen de bona connectivitat.

En cas que comparem la connexió a Internet de les zones disseminades, no s’ha trobat cap explicació contrastada que respongui perquè una part del territori no pateix bretxes digitals de connectivitat i d’altres sí n’estan sofrint. Tot i així, s’oberva que les Zones No Blanques o connectades estan més properes a les vies de comunicació principals o a nuclis de població turístics costaners, mentre que les Zones Blanques o insuficientment connectades estan més disperses pels centres de les Illes.

Mapa Disseminats Zones Blanques

Disseminat en Zones Blanques classificades per nombre de població (indicant de 0 a 100, de 100 a 500 i de
500 a 1000). Font: OBSI-BIT a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

En relació al seu nombre d’habitants, trobam que 70 de les 96 àrees disseminades situades en Zones No Blanques tenen menys de 1.000 habitants, mentre que 11 disseminats en Zones Blanques tenen més de 1.000 habitants. Per exemple, disseminats com Sant Jordi de Ses Salines a Eivissa, Sant Francesc de Formentera o Algaida a Mallorca, amb 2.441, 1.947 i 1.863 habitants respectivament, no disposen d’un òptim ample de banda. No obstant això, altres disseminats com Mal Pas – Bonaire, Cala Santanyí o Costa dels Pins, amb 5, 6 i 7 habitants censats respectivament, disposen d’una connexió ultraràpida.

També resulta paradoxal que, dintre de les 341 zones catalogades com a “altres entitats”, 98  disposen d’una connexió ultraràpida tot i tenir molt pocs habitants, tals com el nucli d’Habitat a Pollença (Mallorca) amb només 4 habitants o Santa Agnès de Corona a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) amb 7 residents, mentre que hi ha 243 àrees amb molts més habitants que tenen mal accés a la Xarxa (S’Arenal, Son Ferriol, Can Pastilla, Portocolom, Pòrtol, entre d’altres).

Mapa Altres entitats Zones Blanques

Altres Entitats en Zones Blanques classificades per nombre de població (indicant de 0 a 100, de 100 a 500 i
de 500 a 1.000). Font: OBSI-BIT a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

El MINETUR també analitza l’evolució del tipus de cobertura segons la tecnologia. Crida l’atenció l’evolució de la tecnologia WiMAX que ha sofert les Illes Balears, passant d’un 8,3% a 2014 a un 66,9% a 2015 i situant-se a 12 punts per sobre del total nacional.

Segons l’INE (2015) la majoria de les empreses de les Illes Balears, un 44,12%, tenen contractada un ample de banda d’entre 2 i 10 Mb/seg, 12 punts per sobre de la mitjana estatal, emperò només el 7,6% de les empreses de les Illes Balears té contractat un ample de banda de més de 100 Mb/seg, quan el total estatal és de 14,37%.

“En vista d’aquest resultats, és preocupant que només un 7,6% de les empreses balears tingui banda ampla. Gairebé tots els negocis necessitaran aplicar la intel·ligència artificial en forma de serveis al nigul. Sense una bona connexió, no podran usar cap dels nous serveis digitals que ja són aquí; no podran competir”, ha conclòs el director general de Desenvolupament Tecnològic.

Pel que fa al preu d’accés a Internet, aquest no és proporcional a la velocitat perquè depèn bàsicament de la cobertura disponible i de la competència d’operadores en aquell territori.

Share

Comentaris tancats.