El turisme encapçala l’economia col·laborativa de les Illes Balears

Infografia Monografia Economia col·laborativaEs tracta d’un moviment econòmic completament nou que té una alta capacitat de generar economia, declara Miquel Bernat

L’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) de la Fundació Bit publica la monografia número 10 que aprofundeix sobre l’impacte que té l’economia col·laborativa i la innovació social a les Illes Balears.

Com a resultats destaca que, dintre d’aquest sector econòmic, les plataformes de turisme p2p o d’igual a igual són les que més utilitzen els ciutadans de les Illes Balears i, en concret, les de lloguer o intercanvi de cases per anar de vacances. Segons la publicació, a les Illes Balears el turisme és el sector que té més usuaris en les webs d’economia col·laborativa, amb un 69,4%, seguit pel finançament amb un 25,3% i el transport amb un 23,1%.

Segons declara Miquel Bernat, director gerent de la Fundació Bit, “es tracta de la primera monografia que realitza l’OBSI damunt l’economia col·laborativa”. A més, afegeix que “estam davant un moviment econòmic completament nou que és evident que està generant economia d’una manera important”.

Per tant, la tendència de l’economia col·laborativa a les Illes Balears va en línia amb l’economia tradicional basada en el turisme. Així ho explica Miquel Bernat dient que “una de les activitats econòmiques més importants de la nostra Comunitat Autònoma segueix essent el turisme i també dins aquest tipus d’economia col·laborativa”. Tot i així, la presència de les Illes Balears en aquest tipus de plataformes web és encara bastant incipient ja que, de les 167 webs analitzades, només un 41,3% contenen registres relacionats amb les Illes Balears.

Precisament, els usuaris de la modalitat de turisme col·laboratiu cerquen experiències més autèntiques basades en el contacte amb la gent local, així com també uns preus més econòmics. Segons l’estudi, la majoria de webs analitzades i que s’emmarquen en el sector turístic són relacionades amb l’allotjament, ja sigui per llogar o intercanviar a canvi de feina o per altres allotjaments. Després de l’allotjament, l’intercanvi d’experiències amb la gent local és la segona modalitat més freqüent entre els usuaris d’aquestes plataformes, que persegueixen, per exemple, rebre serveis de guies turístics o menjar a casa d’una persona local.

Per contra, les dades generals de l’estudi mostren que el sector econòmic que presenta més plataformes webs d’economia col·laborativa és el finançament (37,7%), també anomenades crowfunding o campanyes de finançament col·lectives. A aquestes les segueixen les plataformes web de turisme (29,3%) i les de transport (7,8%).

La monografia 10, “De la innovación social a la economía colaborativa”, parteix de l’anàlisi, realitzat entre el juliol i l’octubre de 2014, de 167 pàgines webs dedicades a economia col·laborativa i sobre la presència que hi tenen les Illes Balears en cada una d’elles. Per a cada una d’aquestes webs, s’han analitzat indicadors com la ubicació, el posicionament web, el sector econòmic on s’emmarca, el tipus d’activitat, la modalitat (lloguer, compartir, donació, intercanvi, venda, etc.), el model d’interacció (entre negocis, entre consumidors, etc.), el nombre d’ofertes publicades a les Illes Balears i en cada una de les illes, entre d’altres.

Pel que fa als models d’interacció, la majoria de webs analitzades són C2C (Consumer to Consumer), amb un 59,9%, fet que demostra que els ciutadans col·laboren i realitzen negocis entre ells. També el model C2B (Consumer to Business) es deixa veure com una tendència, especialment entre el sector del finançament, amb un 33,5% del total de plataformes analitzades, en què els consumidors ofereixen valor a les empreses a través de préstecs.

Sobre si les webs d’economia col·laborativa utilitzen o no transaccions econòmiques entre iguals, un 74,3% de les analitzades sí tenen com a objectiu que n’hi hagi.

Respecte la ubicació o procedència de les plataformes web de l’estudi, el 19,8% tenen la seu social a Barcelona, el 18% a Madrid, el 16,2% no ho té indicat i només un 3% està ubicat a Palma (Mallorca).

En el cas de les plataformes d’economia col·laborativa del sector finançament, les més abundants són les que beneficien a les empreses, seguides per les que financien projectes de solidaritat d’ONG’s, projectes culturals, així com les dirigides a emprenedors.

En el sector del transport, la majoria de les webs estudiades són de carpooling o ús compartit del cotxe, encara que ja s’observen noves tipologies com el compartir taxis o aparcaments.

La publicació es pot descarregar al següent enllaç: http://obsi.fundaciobit.org

Share

Comentaris tancats.