Se celebra el primer IBTalks de 2018 amb els nous assistents virtuals en els viatges com a temàtica

1ª sessió IBTalks'18

Ahir dimecres 10 d’octubre es va iniciar el segon cicle de converses IBTalks, una activitat de divulgació tecnològica i científica fruit de la col·laboració de la Direcció General de Recerca i Innovació del Govern dels Illes Balears i els clusters balears.

La iniciativa neix amb l’objectiu d’acostar les empreses que constitueixen els clusters a la societat en general, amb l’objectiu comú d’aconseguir un futur sostenible per a Balears.

La primera sessió del cicle ha tractat el tema “Els nous assistents virtuals” i ha estat coorganitzat amb Turistec, el clúster del sector de les empreses TIC Turisme de les Illes Balears.

Així, s’han pogut escoltar de primera mà tres experts sobre el tema, moderats per José Alberto Terrasa, vicepresident d’Innovació de Turistec.

Un dels ponents convidats més reconeguts va ser César Romera, director de Desenvolupament de Negoci a IBM. Romera va explicar com els assistents virtuals i altres aplicacions de la intel·ligència artificial estan preparats per ajudar tant a les empreses turístiques com als viatgers.

Segons Romera “la seva incorporació a la nostra vida és una realitat que canviarà no només l’experiència de client sinó que crearà nous models de negoci. Aquest canvi és real, massiu i imminent”.

A més, César Romera va destacar que tant els clients com les empreses que ofereixen assistents virtuals estan “satisfets” amb aquest nou servei. “Els usuaris senten que un xatbot els ofereix més comoditat, prefereixen parlar abans que escriure, està disponible 24 hores 7 dies a la setmana i, finalment, els emociona parlar amb una màquina”.

També Peio Oiz, CEO d’Appinclusive i col·laborador de Mark Site Agency, va abordar el tema de la robotització de l’atenció al client com un nou cas de tecnificació davant models tradicionals. Peio va afegir que “fa tan sol un any parlàvem d’apps i avui no les vol ningú. El món és així, les empreses han d’adaptar les seves eines de comunicació i vendes. Tot el que es pot digitalitzar es converteix en servei i l’assistent virtual té el seu propi marketplace i si ets el primer a arribar tindràs molts avantatges”.

A més, es va comptar amb Rafael Dorado, expert en incorporació de xatbots a Bluekiri, empresa del Grup Logitravel. Rafael, apassionat dels reptes tecnològics, va destacar que “amb els primers anys de xatbots el 2016, va haver-hi molta emoció i desil·lusió perquè no estaven a l’altura de les expectatives aixecades. Faltava millorar els processos de text cap a veu i de veu a text”. No obstant això, “actualment s’han refet tots els processos fins a arribar a millorar els resultats i 7 de cada 10 trucades són satisfactòries”, va afegir Dorado.

Noves sessions IBTalks:

Aquesta primera sessió i les tres restants del cicle IBtalks 2018 se celebraran durant els propers mesos amb els clústers Balears.t (clúster d’Innovació Tecnològica en Turisme dels Illes Balears), BIOIB (clúster Biotecnològic i Biomèdic dels Illes Balears) i CliqIB (clúster de la Indústria Química dels Illes Balears) i oferiran un debat amb tots els assistents, que servirà per analitzar com la innovació i el desenvolupament de les TIC generades a Balears contribueixen a la transformació i diversificació de la nostra economia.

La primera edició del IBTalks es va celebrar en 2017 en el ParcBit i van assistir més 100 persones i van participar 18 ponents, distribuïts en quatre sessions: sobre la sostenibilitat del territori, la innovació en tractaments d’aigua, les noves tecnologies i els nous viatgers i la medicina preventiva.

Share

La Fundació Bit publica la “Guia balear de comerç electrònic”

La publicació repassa els aspectes importants a tenir en compte a l’hora d’iniciar un negoci online, des del cost, el tipus de tecnologia, el pagament, fins a la logística i els aspectes legals

La Fundació Bit ha presentat avui matí la “Guia balear de comerç electrònic“, un recull de tot el que s’ha de plantejar una empresa o un emprenedor a l’hora d’obrir una tenda virtual, un treball útil per a les persones que volen vendre a Internet i també per a aquelles que ja ho fan.

Es tracta d’una publicació de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) fruit d’una actualització de la guia publicada l’any 2013, sorgida, per una banda, arran de la demanda de consulta vigent que han fet diferents actors de les Illes Balears durant els darrers 5 anys i, per l’altra, per la contínua expansió del comerç electrònic i les tecnologies que hi estan vinculades.

Amb aquesta reedició s’ha actualitzat i completat la guia amb testimonis d’alguns negocis de Balears que venen online i expliquen com els funciona. És el cas d’Amart Palma, Ariany Cítrics, Don Dominio, La Polleria, Tailor Tails, abcMallorca i Ibiza Blau Music, set exemples de negoci basats en el comerç electrònic i amb diferents punts de partida.

També han contribuït en la guia experts en la matèria, tals com Jorge Morell, advocat especialista en dret tecnològic, així com les entitats del sector Cambra de Comerç de Mallorca, Associació Balear d’empreses de Software, Internet i Noves Tecnologies (GsBit), PalmaActiva, el clúster TurisTec i la seva empresa associada Roiback.

Durant la presentació han assistit representants de totes les entitats implicades: Biel Frontera, gerent de la Fundació Bit; Xavier March, president de GsBit i, David Ezquerro Taylor, “Global Partnerships Manager” de l’empresa Roiback, dedicada a proveir de serveis els hotels per potenciar el seu canal de venda directa.

Mentre Biel Frontera ha agraït la col·laboració a totes les entitats participants en la redacció de la guia, Xavier March de GSBIT ha comentat que “s’ha d’aconseguir trasmetre que els negocis digitals s’han de prender igual de seriosament com si s’hagués d’obrir una tenda al carrer de Sant Miquel”.

Per la seva banda, David Ezquerro de Roiback ha afegit que: “les webs no només han de tenir un disseny atractiu si no que també han d’estar preparades per rebre un important trànsit de visites que poden convertir-se en reserves”.

Què hem de tenir en compte a l’hora d’obrir una botiga virtual?

Infografia_12 passes a seguir per crear un comerç onlineRespecte als continguts de la guia, després de fer un primer anàlisi dels diferents tipus de comerç electrònic, la publicació repassa altres aspectes importants a tenir en compte a l’hora d’iniciar un negoci online com el cost, que vendrà condicionat per les funcionalitats, el tipus de tecnologia (codi obert, extensions d’e-commerce a gestors de continguts, tendes virtuals al núvol, centres comercials virtuals, mercats propis i d’economia col·laborativa), el pagament, la logística i els aspectes legals.

La guia també inclou un apartat sobre les reserves online al sector turístic, atès que aquest sector és el principal motor de l’economia balear. Els motors de reservas online permeten als clients dels establiments turístics fer la reserva en temps real i des de qualsevol lloc web i, a la vegada, l’empresa pot gestionar la disponibilitat, aplicar les seves polítiques comercials sense haver de dependre d’intermediaris i realitzar campanyes i promocions per potenciar el canal directe.

Per acabar i de manera sintètica, es resumeix en dotze passes com crear un comerç online.

Situació actual de l’e-commerce a Balears:

Segons dades INE 2017, la nostra comunitat ja fa anys que es posiciona en els primers llocs pel que fa a les compres en línia dins el territori espanyol, amb un 62,7% de persones de Balears que han comprat alguna vegada per Internet front del 54,7% de la resta de l’Estat.

Segons la tercera edició de l’estudi “Las pymes españolas en el ámbito online” realitzat per eBay, el 28% de les petites i mitjanes empreses balears ja ven a través d’Internet, xifra que dobla al porcentatge d’empreses que ho feia en 2016 (13%). A més, segons la mateixa font, les petites i mitjanes empreses balears que operen a través d’Internet ho fan principalment mitjançant una tenda online (80%).

Pel que fa a les tendències actuals, els consumidors s’han convertit en canals omnidireccionals, la qual cosa afavoreix una ruta cada vegada més híbrida entre l’esfera física i virtual a través de múltiples dispositius. Ara, el client vol els avantatges del comerç electrònic (24 hores/ 7 dies, estalvi de temps, comentaris d’altres clients, àmplia selecció, consulta de l’estoc, fàcil devolució, …) i els de la compra de proximitat (plaer experiencial, immediatesa, tracte humà, contacte directe amb el producte, …).

Un altre factor que ha fet evolucionar el comerç electrònic és l’ús d’smartphones i tablets, el qual és generalitzat a tota la població i, per tant, així com creix el comerç electrònic en general, també ho fa a través dels dispositius mòbils o de mà.

Casos d’èxit de botigues virtuals de Balears:

Amart Palma (www.amartpalma.com):
Tenda física de venda de productes de regal artesanals i personalitzats que ven a Internet. El desembre de 2016 van obrir la web amb botiga online i les vendes online es van disparar de tal forma que van haver de prendre la decisió de tancar la botiga física.

Ariany Cítrics (www.arianycitrics.com):
Agricultors que comencen a vendre cítrics a través d’Internet el 2018 amb la intenció de donar més valor al producte d’aquí, de Mallorca, per arribar així al consumidor final i a empreses que venen directament al consumidor final, sense intermediaris.

Don Dominio (www.dondominio.com):
Empresa que es fundà l’any 2007 per vendre i gestionar dominis i allotjament web des de Mallorca. La seva oferta ha anat creixent al llarg dels anys i ja gestionen actualment més de 800 extensions, 300.000 dominis i amb més de 110.000 clients.

La Polleria (http://lapolleria.tienda/):
Partint de la gran acceptació dels seus productes i de l’experiència del negoci de 40 anys d’existència, es va plantejar l’apertura del canal online com a via de comunicació directa amb la clientela, a través de Facebook principalment, oferint la possibilitat de comprar online i recollir la comanda de pollastres a la botiga o de rebre-la a domicili.

Tailor Tails (http://tailortails.com):
La seva missió és oferir complements de passeig, joguines i llits per a animals, tot fet a mà per artesans de diferents llocs del món. En un principi, el lloc de venda eren els mercats de temporada, però aviat es va crear la pàgina web, on s’hi troba tot el seu estoc, ple de peces úniques i on cada peça té la seva història.

abcMallorca (www.abc-mallorca.com / restaurants.abc-mallorca.com):
Empresa que possibilita la reserva i pagament de taules de restaurants a la seva web. El 2017, l’empresa desenvolupa la seva pròpia aplicació de reserves que «permet obtenir la millor taula dels restaurants més cercats de Mallorca» i on es poden llegir els comentaris i mirar fotos i vídeos de l’establiment.

Ibiza Blau Music (http://www.ibizablaumusic.com/es/):
Escola de música que ven cursos a través d’Internet des d’Eivissa. El fet d’oferir els cursos online dóna un abast enorme al projecte i permet que el talent i el know-how eivissenc arribi a qualsevol lloc del món. Disposen d’un acord amb el grup Point Blank Music School que posiciona Can Blau al costat d’altres centres de formació musical localitzats a Londres, Los Angeles o Mumbai.

Share

Més de la meitat de les empreses de les Illes Balears ja utilitza les xarxes socials per comunicar-se directament amb els clients

Augmenta la despesa en TIC i el nombre d’empreses amb connexió a Internet. Gairebé la totalitat de les companyies balears de més de 10 treballadors es troba connectada a Internet

El 99% de les empreses de les Illes Balears amb més de 10 treballadors es troba connectada a Internet i el 57% ho fa a través de fibra òptica. Ambdós indicadors se situen per sobre la mitjana estatal, tot i que la forma de connexió predominant continua essent la banda ampla (fixa o mòbil), amb el 99,4%.

Es tracta d’unes dades extretes de l’enquesta sobre la implantació i ús de les TIC durant el 2017 entre les empreses i la ciutadania balear que realitza anualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) de la Fundació Bit de la conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme n’ha resumit els resultats en l’“Obsímetre 25: Resum de dades anuals d’empresa 2016-17” i l’“Obsímetre 26: Resum de dades anuals ciutadania 2017”.

Segons mostra l’estudi, pel que fa a les empreses illenques de més de 10 treballadors, la major part es connecta a més de 100 Mb/seg, una realitat ben diferent a la de fa uns anys.

Per altra banda, de les empreses amb connexió a Internet, el 70,8% té pàgina web i el 89,4% van interactuar amb l’administració pública a través de la xarxa, dos indicadors situats per sobre la mitjana estatal.

L’ús de mitjans socials (xarxes, blogs, multimèdia) entre les empreses més grans continua augmentant i passa del 46,8% al 53%, mentre que la mitjana estatal se situa al 49,6%. Aquest fet demostra que les empreses cada cop hi creuen més com a eina de negoci, de fet, el 49% de les empreses més grans considera els mitjans socials molt útils per al desenvolupament del seu negoci, el 91% els van utilitzar per a publicitat o llançament de productes i el 72% per a comunicar-se amb clients.

Respecte de l’ús de Big Data a les empreses, només el 7,8% a les Balears i el 8,8% de mitjana estatal n’han analitzat.

La despesa en TIC durant el 2016-2017 s’ha incrementat 6 milions d’euros respecte al període anterior, fins a arribar als més de 33 milions d’euros. La despesa total en programari també ha pujat més de 4 milions d’euros i se situa en els 32.106.100 €. En ambdues despeses destaca el sector de serveis molt per damunt del sector indústria i construcció.

Les empreses de les Illes Balears amb menys de 10 treballadors destaquen, pel que fa a la mitjana estatal, per disposar de banda ampla fixa i mòbil (el 90% i el 76%, respectivament), per tenir pàgina web (33%) i per interactuar amb l’administració pública a través d’Internet (77%).

Al contrari, les empreses balears més petites se situen per davall la mitjana estatal en nombre d’empreses que disposen d’ordinador (66%), de connexió a Internet (63%), de sistemes interns de seguretat (43%) i per la utilització de mitjans socials (30%).

Infografia 12_Empreses 2016-2017

Share

Les Illes Balears, la comunitat amb més habitatges connectats de tot l’Estat

El 89% de les llars estan connectades a Internet, mentre que l’ús del comerç electrònic per part de 6 de cada 10 ciutadans situa l’arxipèlag en el tercer lloc del rànquing estatal

Les Illes Balears són la comunitat autònoma de l’Estat amb més habitatges connectats a Internet, una xifra que s’ha doblat durant la darrera dècada, amb un increment del 43,5% el 2007 al 89,3% el 2017. D’aquesta manera, ha passat del 6è lloc a encapçalar la llista.

Es tracta d’unes dades extretes de l’enquesta sobre la implantació i ús de les TIC durant el 2017 entre la ciutadania balear i les empreses, que realitza anualment l’Institut Nacional d’Estadística (INE). L’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) de la Fundació Bit n’ha resumit els resultats a l’“Obsímetre 25: Resum de dades anuals d’empresa 2016-17” i l’“Obsímetre 26: Resum de dades anuals ciutadania 2017”.

Segons mostra l’enquesta, la majoria dels ciutadans balears manifesten fer un ús habitual del comerç electrònic, atès que 6 de cada 10 usuaris d’Internet afirmen haver-hi realitzat compres, 8 punts per sobre de la mitjana estatal que situen les Balears com la tercera comunitat del rànquing estatal, només per darrere Navarra (64,5%) i Madrid (63,8%).

Precisament, els serveis per a viatges (bitllets de transport públic, lloguer de cotxes, etc.) encapçalen les compres dels ciutadans illencs, seguits del material esportiu, la roba i l’allotjament vacacional (hotel, apartament, etc.).

Si s’analitza l’equipament TIC a les llars durant el 2017, un 84% de llars balears tenen ordinador, un 88% disposa de banda ampla, un 81% de telèfon fix i un 99% de telèfon mòbil. Són xifres que també s’han incrementat respecte el període anterior i situen les Illes Balears per sobre de la mitjana estatal en aquests indicadors.

Pel que fa al tipus de connexió de les llars, el 81,4% disposa de connexió mòbil de banda ampla a través de dispositiu de mà, mentre que respecte a la connexió fixa de banda ampla el 42,6% disposa d’ADSL i el 52,2% de xarxa de fil o fibra òptica.

Referent als usos, el correu electrònic continua essent el servei més utilitzat per motius particulars per les persones que s’han connectat durant els darrers 3 mesos, seguit de llegir notícies, diaris o revistes online, i de la cerca d’informació sobre béns i serveis, mentre que ja són 6 de cada 10 els qui utilitzen la banca electrònica.

Els menors d’entre 10 i 15 anys també han anat augmentant l’ús d’Internet durant els darrers 10 anys, tot i que la disposició de telèfon mòbil ha davallat fins a 10 punts en el darrer any, i se situa en un 61%.

Infografia 11_Dades Ciutadania 2017

Share

La genètica en la medicina centrarà la temàtica de la darrera xerrada IBTalks

L’encontre tractarà qüestions com les mancances actuals de la genètica com a eina diagnòstica o si la societat està preparada per a la inclusió de la genètica en els tractaments mèdics del dia a dia, entre d’altres

El proper dimarts 12 de desembre, a les 16 hores, l’espai EmprenBit del ParcBit acollirà la quarta i darrera sessió del clicle de xerrades #IBTalk’17, anomenada “Perspectives de futur de la genètica en la medicina”, la qual és organitzada pel Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (BIOIB) i la Direcció General de Recerca i Innovació del Govern de les Illes Balears.Genosalut-New-03

La trobada congregarà investigadors i investigadores rellevants en l’àmbit de la genètica en la medicina a les Illes Balears i, en un format distès i proper, tractarà qüestions com les mancances actuals de la genètica com a eina diagnòstica per tal que es consideri necessària i reconeguda, la inclusió de la genètica en el tractaments mèdics del dia a dia, com es pot apropar més la genètica a la societat i si hi és exagerat el temps que separa la teoria de la pràctica en la genètica. Continua llegint ‘La genètica en la medicina centrarà la temàtica de la darrera xerrada IBTalks’

Share

La Fundació Bit organitza una jornada sobre les oportunitats de la realitat virtual a l’àmbit empresarial

Realitat-Virtual-Cartel-A4-3-1El proper dimecres 22 de novembre de 12.00 h a 14.00 h, la Fundació Bit, en col·laboració amb Axa Opensurance i GarageVR, organitza una jornada de Realitat Virtual (RV) al saló recreatiu d’RV de l’Ocimax de Maó, el primer d’aquest tipus a Menorca.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer als assistents les possibilitats que ofereix aquest nova tecnologia al món empresarial i al turisme, per a la qual cosa s’ha organitzar una serie de xerrades acompanyades també de demostracions d’algunes aplicacions per a qui les vulgui provar.

A partir de les 12.30 h hi haurà dues xerrades sobre VR. Per una banda, Oscar Paz de la Fuente, responsable d’AXA Opensurance (Programa de Col·laboració Oberta amb Startups d’AXA Espanya), donarà una ponència sobre ciber-riscos, realitat virtual i com aquesta última pot ajudar-nos a conscienciar, d’una manera més eficient i divertida, sobre els diferents perills a través del seu efecte didàctic.

Per altra banda, a les 13.00 h Xisco Molina, soci fundador de VRand ens explicarà altres tipus d’aplicacions de la RV i la seva experiència com a empresari acostant aquestes noves tecnologies al públic, la seva acceptació en el mercat, la seva visió del sector recreatiu cap al futur i els seus reptes.

Així mateix, tant abans com després de les xerrades serà possible experimentar també amb aquesta tecnologia. De 12.00 h a 12.30 h, i de 13.30 h a 14.00 h , els assistents tindran l’oportunitat de provar les diferents experiències recreatives que s’ofereixen de manera habitual al saló recreatiu GaregeVR, un espai d’oci a través d’on és possible accedir a una oferta lúdica de videojocs i experiències RV.

A més a més, a través de l’aplicació Vrand, es podrà fer un viatge en el temps, gràcies a una aplicació que permet visitar el casc antic de la Palma del segle XVIII, i viure l’ambient d’aquesta època d’una manera immersiva. Aquesta aplicació n’és un clar exemple de com la VR esdevindrà una eina de promoció turística de primer nivell.

Per la seva banda, Axa Opensurance mostrarà també el seu joc per a Oculus, desenvolupat amb l’objectiu de conscienciar dels riscos i la prevenció d’accidents a la feina. A través d’aquesta eina, l’usuari podrà viure en primera persona perills i situacions extremes que poden succeir a la feina (ciberatacs, incendis i fins a sis experiències). Aquesta eina desenvolupada per Axa Opensurance, orientada a les PIMES, pretén també entrenar al jugador en la manera d’actuar davant els diferents riscos, ja que al final del joc, rep una puntuació que reflecteix l’impacte econòmic a la PIME, i valorar si s’han pres o no les decisions adequades.

Aquesta jornada gratuïta, s’emmarca en el projecte Dr. TIC d’assessorament tecnològic per a empreses i el CentreBit Menorca de la Fundació Bit, i és possible gràcies a la participació d’Axa Opensurance i GarageVR. Els interessats poden inscriure’s a través del correu electrònic: menorca@fundaciobit.org

Share

El CineTIC arriba a Menorca amb la projecció de “Her” i “”A Good American”

Es tracta d’un cicle de divulgació tecnològica que abarca els àmbits de la intel·ligència artifial i el big data

IMG-20171114-WA0002

La Fundació Bit organitza amb el Centre Bit Menorca el CineTIC, un cicle de cinema que promou la divulgació de la tecnologia i el debat amb experts sobre les darreres tendències tecnològiques com la intel·ligència artificial i el big data.

La primera de les sessions ha tengut lloc avui matí a l’Ocimax de Maó amb el film “Her”, ha estat conduïda pel director general de Desenvolupament Tecnològic, Benjamí Villoslada, qui ha parlat principalment de les múltiples aplicacions de la intel·ligència artificial, protagonista de la pel·lícula escollida.

Han participat també al CineTIC d’avui 125 alumnes dels instituts menorquins IES Guardia d’Alaior, IES Cap de Llevant i IES Pasqual Calvo de Maó.

Després de la projecció de Her s’han debatut diferents aspectes al voltant de la intel·ligència artificial: si pot substituir les relacions personals, quines són les aplicacions de la intel·ligència artificial a la nostra vida diària i de quina manera la Internet de les coses i la digitalització està canviant l’administració pública.

La segona sessió serà el proper dijous 16 de novembre, a les 10.30 h, als Cines Canal Salat de Ciutadella, on s’hi projectarà el documental “A Good American”. Els conceptes que es tractaran durant la segona sessió del CineTIC seran: la Societat de la Informació és la societat de les dades, i el Big Data. A partir d’aquesta història real que va ocórrer el 2002 a l’Agència Nacional de Seguretat Americana, es podrà reflexionar sobre la vigilància de masses, el seu interès polític i econòmic i fins on podem mantenir la privacitat de les nostres dades personals en nom de la seguretat de l’Estat.

En aquest cas, l’experta Maria Antònia Tugores, investigadora en anàlisi de dades de l’IFISC-UIB, ens parlarà dels perfils de l’ús del Big Data i les dades personals a les quals tenen accés els governs en nom de la seguretat nacional.

Les entrades són gratuïtes i l’aforament és limitat. En cas d’estar interessats, es prega inscriure’s a menorca@fundaciobit.org.

Share

L’IBTalks arranca amb una conversa sobre sostenibilitat, territori i turisme de la mà del clúster Balears.t

Experts d’empreses com Tirme, Mallorcawifi o Camp Mallorquí han debatut amb una vintena d’assitents sobre els atributs territorials diferencials de Balears

 

Aquest 5 d’octubre s’ha iniciat el cicle de converses IBTalks organitzat pel clúster Balears és Turisme, la Direcció General d’Innovació i Recerca i la Fundació Bit i que ha tengut com a fil conductor la contribució als atributs territorials diferencials de Balears.

Una vintena d’assistents s’han apropat al ParcBit per escoltar els experts ponents i tenir una conversa amb ells. En aquesta ocasió s’ha comptat amb la presència de Rafael Guinea, director de Tirme; Maurio Socías, CEO & Fundador de mallorcawifi.com i Antonio Garcias, president de Camp Mallorquí. La conversa ha estat moderada per Lluis del Olmo, president del clúster Balears.t.
Els intervinents han parlat de desenvolupament sostenible i com aquest pot ajudar a diversificar l’economia, millorar l’ocupació i a trobar un equilibri entre territori i activitat econòmica. S’han llançat preguntes com: “Hem de triar entre globalització i proteccionisme?” o “Qui ha d’agafar les regdes d’un futur sostenible?”.

Precisament el senyor Luis del Olmo ha destacat que “no ens imaginam un producte turístic sense el camp i el paisatge”.
Per la seva part, el director de Tirme, Rafael Guinea, ha remarcat que “allò sostenible i econòmic han d’anar de la mà, de manera que tot allò sostenible ha de generar ocupacio en línia amb una economia circular”.

La d’avui és la primera de les quatre sessions que es desenvoluparan al ParcBit durant els mesos d’octubre i novembre i on experts i empreses de la mà dels clústers balears debatran sobre temes d’actualitat com la sostenibilitat del territori, la innovació en tractaments d’aigua, les noves tecnologies i els nous viatgers i la medicina preventiva.

L’objectiu general d’IBTalks és apropar els clústers i les empreses que els formen a la societat civil i així donar visibilitat a la seva tasca en R+D+i i en transferència del coneixement entre l’àmbit del coneixement i l’àmbit empresarial, des de cada un dels seus àmbits: turisme, TIC, indústria química i biotecnologia.

El cicle IbTalks continuarà amb una segona trobada el dia 26 d’octubre amb el clúster CliqIB i la temàtica “Innovació en tractaments de l´aigua”, el dia 9 de novembre amb Turistec i les “Noves tecnologies per a nous viatgers” i, per acabar, el dia 23 de novembre amb la “Medicina preventiva a les Balears” a càrrec del clúster de biotecnologia Bioib.

Els clústers dins l’economia balear:

En l’actualitat, les Illes Balears compten amb quatre clústers sectorials, amb seu al ParcBit, formats per empreses interconnectades que afronten oportunitats o desafiaments similars i que es relacionen per cooperar i competir alhora des de l’ús intensiu del coneixement Els clústers d’innovació de les Illes Balears són percebuts com una eina per mantenir i augmentar el creixement econòmic a nivell regional i donar suport al creixement dels sectors innovadors.

A més a més, els clústers són la palanca per traslladar el coneixement científic cap al sector empresarial, essent un important canal de comunicació entre els centres de recerca i universitats i les empreses. La transferència de coneixement entre el sistema d’innovació de les Illes Balears ajuda a potenciar l’emprenedoriaen sectors emergents i innovadors, i per part de professionals amb alta especialització i qualificació.

El Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Emprenedoria de les Illes Balears 2013-2017 contempla dues línies d’actuació per posar en valor el clústers basats en el coneixement. Per un costat conté accions de suport al clúster i a les empreses innovadores i, per altra banda, accions d’impuls per a la seva competitivitat. L’objectiu és posar en marxa mesures d’acompanyament i de suport que ajudin a enfortir l’estructura dels clústers i a fer-los més competitius a l’hora de demanar finançament extern. Des de 2009 els clústers han rebut finançament de la Direcció General d’Innovació i Recerca mitjançant dos convenis pluriennals (un a 2008 i un altre a 2010) que cobriren les despeses de l’estructura organitzativa dels clústers, proporcionant de mitjana un finançament total de 100.000,00 euros anuals per clúster.

A més, també hi ha hagut una convocatòria (2015-2016) amb un crèdit pressupostari de 900.000,00 euros per a la mateixa estructura organitzativa i projectes concrets pels 4 clústers existents. Ara mateix s’està tramitant una nova convocatòria (2017-2018) per a la mateixa finalitat amb un crèdit pressupostari de 600.000,00 euros.

Des de la Fundació Bit, per un costat, s’han elaborat diagnòstics d’innovació i prestat serveis de suport a les empreses i clústers perquè preparin projectes i puguin optar a fons públics o privats, nacionals i internacionals. Per altre costat, s’ha promogut que les empreses participin en agrupacions nacionals i internacionals afins, com la Xarxa Europe Enterprise Network (EEN), des de la qual les empreses poden assistir a trobades amb empreses internacionals. Les empreses dels clústers, amb una gran capacitat innovadora: Segons l’Estudi del Coneixement publicat per la Direcció General d’Innovació i Recerca el a inicis de 2017, el perfil de les empreses que formen part d’aquests clústers són empreses creades entre els anys 1991 i 2005 i que han seguit una tendència a l’alça en els darrers tres anys, tant en la facturació com en la creació d’ocupació.

En general, les empreses que formen part dels clústers són empreses que presenten una considerable activitat innovadora i han introduït innovacions en producte durant els darrers 5 anys d’una manera important. Un 76% d’aquestes empreses van afirmar que fan R+D interna i un 24% han contractat altres empreses de Balears per fer R+D. Per altra banda, gran part de les empreses participants que pertanyen a un clúster i al ParcBit ha rebut subvencions per a dur a terme activitats d’R+D+i. La majoria d’aquests ajuts provenen de l’Estat i en una menor mesura de la UE i del Govern autonòmic. Atès el caràcter competitiu de les subvencions estatals i sobretot de la UE, aquest fet
confirma el gran capacitat innovadora d’aquestes empreses.

Balears.t, Balears és Turisme:

Es tracta del clúster d’Innovació Tecnològica en Turisme de les Illes Balears des d’on desenvolupen projectes de transformació turística mitjançant l’aplicació de la innovació i la tecnologia a qualsevol “eslabón” de la cadena de valor del turisme. Els seus projectes estan actualment centrats en: potenciar les vendes de les empreses de les destinacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, augmentar la capacitació del capital humà de les Illes Balears, promoure la internacionalització de les empreses i l’aplicació de criteris de sostenibilitat social i econòmica a la indústria turística com a avantatge competitiu del turisme a les Illes Balears.

Share

Més de 1.000 alumnes ja han cursat «Emprendimiento en Turismo 2.0»

Amb aquesta activitat formativa online s’exporta a tot el món el coneixement de les Illes Balears en el sector TIC-Turisme

El curs online «Emprendimiento en Turismo 2.0» arriba als 1.000 alumnes, un any després d’haver-se publicat. Es tracta d’un recurs formatiu en format MOOC (Massive Open Online Course) disponible a través de la plataforma Udemy de manera gratuïta i que ofereix una visió panoràmica a aquelles persones que vulguin engegar una idea de negoci de base tecnològica en el sector del turisme. Continua llegint ‘Més de 1.000 alumnes ja han cursat «Emprendimiento en Turismo 2.0»’

Share

La majoria de joves afirmen que reaccionarien davant un cas de ciberassetjament

Segons un estudi de la Fundació Bit sobre l’ús d’internet per part dels alumnes d’ESO, 6 de cada 10 menors demanaria ajuda a un adult i el 55,7% hi intervindria per frenar-lo. L’informe també revela que les víctimes de ciberassetjament confien majoritàriament en els pares i les mares a l’hora d’explicar el conflicte

Amb motiu del Dia de la Internet Segura, la Fundació Bit ha presentat les dades sobre les situacions de conflicte que sorgeixen a la Xarxa entre l’alumnat d’ESO de les Illes Balears, anomenats ciber-conflictes, en una jornada per a professionals organitzada per l’Institut Balear de la Joventut (Ib-Jove), l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), Convivèxit, Policies Tutors i la Fundació Bit.

Es tracta d’uns resultats extrets de la darrera publicació de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació “Ús d’Internet per part dels alumnes d’ESO de les Illes Balears”, un estudi fet a partir d’una mostra de 2.696 alumnes, d’entre 10 i 15 anys, de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i de 31 centres d’educació secundària de les Illes Balears, mitjançant un qüestionari online realitzat presencialment durant els mesos d’octubre i novembre de 2016.

En un apartat d’aquest estudi s’han volgut explorar les possibles situacions de conflicte que experimenten els menors a través de l’ús d’Internet, com són les burles, els insults, les amenaces, el ciberassetjament, la difusió d’imatges sense el seu permís, entre d’altres.

Així, s’ha comprovat que 2 de cada 10 alumnes coneixen un cas o més d’un cas d’algú que s’hagi sentit assetjat sexualment a través de missatges de mòbil, xats o e-mails, entre d’altres, i més del 50% coneix alumnes que han rebut missatges amb insults i burles durant el darrer any.

Escampar rumors falsos per la Xarxa d’algun company sembla ser també una pràctica massa habitual entre l’alumnat balear.

Si s’analitzen les diferències més significatives segons l’illa, el curs, l’edat o el gènere de l’alumne, s’observa que els alumnes de 3r i 4t d’ESO són els que més coneixen algun perjudicat i, en alguns casos, fins i tot es dobla la xifra respecte els cursos inferiors. Això pot ser degut a què els alumnes més joves accedeixen menys a Internet, per tant, no estan tant exposats, o al fet que en fan menys usos.

A més a més, com més anys té el menor, major incidència de ciber-conflictes i les nines tenen coneixement de més casos que els nins, especialment en el cas d’haver rebut missatges amb insults i burles.

Quan es demana directament al menor si ha patit alguna forma de ciber-conflicte en els darrers 2 mesos, les xifres varien. 1 de cada 10 afirma que en alguna ocasió ha patit la publicació o compartició d’alguna imatge o vídeo seu sense el seu consentiment i fins un 8,1% afirma que, alguna o vàries vegades, sí s’ha sentit assetjat/da sexualment a través de missatges de mòbil, xats, etc. En aquest cas, les nines manifesten ser més agredides que els nins, encara que els nins ho pateixen més sovint.

Si cercam altres diferències significatives en sentir-se malament per alguna situació, destaca que, entre els alumnes que han patit algun abús, els de 1r i 2n curs d’ESO resulten més perjudicats que els grans.

Quan es demana el tipus d’implicació dels alumnes en les situacions de ciber-conflicte, crida l’atenció l’alt percentatge d’observadors. Les eines de missatgeria instantània, com el WhatsApp o el Telegram faciliten la figura de l’observador, ja que molts menors reben alhora en els seus dispositius imatges i vídeos d’altres companys.

Aquesta dada està relacionada amb el temps de connexió a Internet que es passen els menors on 1 de cada 4 alumnes passa més de 4 hores al dia a Internet.

La xifra més alta d’alumnes que es manifesten agressors la trobem en l’enviament de missatges amb insults/ humiliacions i amenaces/ xantatges amb un 1,3%.

Si mirem les diferències entre cursos, veiem que és en el 1r curs d’ESO on hi ha més víctimes,  mentre les majors xifres entre agressors i observadors es concentren en els cursos superiors.

Respecte el gènere, hi ha més nins agressors, però també més nins que són víctimes de ciber-conflictes com els missatges o xats amb insults/ humiliacions, la publicació d’un vídeo compromès, la suplantació de la identitat i la difusió de rumors falsos.

Si es demana als alumnes amb qui parlaria quan està disgustat per alguna cosa, els amics i les amigues són les persones amb qui més confien a l’hora de contar secrets i demanar ajuda, amb un 74,8%. Els pares i les mares conformen el 2n grau de confiança per part dels menors, amb un 51,7%, seguits dels germans amb un 23%. Crida l’atenció que pocs confiarien en els seus professors, només un 5,8%.

Els menors declaren que, en cas de ser víctimes d’un ciber-conflicte, els pares i les mares (65,6%) passen davant de les amistats (62,5%) en termes de confiança a l’hora de contar-los la situació de conflicte. Les amistats es mantenen en 2n lloc i molt a prop de la família. Un 7,5% afirma que no ho explicaria a ningú.

En cas de presenciar un abús a un/a company/a, 6 de cada 10 alumnes admeten que demanarien ajuda a un adult i un 55,7% intervendria per frenar-ho.

Els menors menorquins declaren amb diferència amb la resta d’illes preferir bloquejar a la persona que els molesta o explicar a algú de la seva família amb qui confien com a reaccions davant un ciber-conflicte.

Si ens fixem en el curs, trobem algunes diferències en les xifres de com actuarien en cada ocasió. Així, els alumnes més grans prefereixen bloquejar la persona que els està molestant o contar-ho a les seves amistats i denunciar-ho als cossos de seguretat. En canvi, els alumnes més petits opten per deixar d’utilitzar Internet, denunciar al defensor del menor, explicar-ho a un adult de l’escola amb qui confien, explicar-ho a un adult de la seva família i també en esperar a que el problema es solucionàs sol.

L’alumnat les mares dels quals no tenen estudis són els més vulnerables a l’hora de rebre burles, sentir-se exclòs i sentir-se assetjat sexualment.

En quant a l’edat del pare, com més jove és el pare menys percentatge de nins hi ha que diuen que no han estat mai assetjats sexualment online, excepte a partir dels 54 anys que la tendència es torna a invertir de nou.

L’alumnat les mares del qual tenen entre 40 i 49 anys són els que menys malament se senten per conflictes que puguin sorgir a Internet.

Share