La genètica en la medicina centrarà la temàtica de la darrera xerrada IBTalks

L’encontre tractarà qüestions com les mancances actuals de la genètica com a eina diagnòstica o si la societat està preparada per a la inclusió de la genètica en els tractaments mèdics del dia a dia, entre d’altres

El proper dimarts 12 de desembre, a les 16 hores, l’espai EmprenBit del ParcBit acollirà la quarta i darrera sessió del clicle de xerrades #IBTalk’17, anomenada “Perspectives de futur de la genètica en la medicina”, la qual és organitzada pel Clúster Biotecnològic i Biomèdic de les Illes Balears (BIOIB) i la Direcció General de Recerca i Innovació del Govern de les Illes Balears.Genosalut-New-03

La trobada congregarà investigadors i investigadores rellevants en l’àmbit de la genètica en la medicina a les Illes Balears i, en un format distès i proper, tractarà qüestions com les mancances actuals de la genètica com a eina diagnòstica per tal que es consideri necessària i reconeguda, la inclusió de la genètica en el tractaments mèdics del dia a dia, com es pot apropar més la genètica a la societat i si hi és exagerat el temps que separa la teoria de la pràctica en la genètica. Continua llegint ‘La genètica en la medicina centrarà la temàtica de la darrera xerrada IBTalks’

Share

La Fundació Bit organitza una jornada sobre les oportunitats de la realitat virtual a l’àmbit empresarial

Realitat-Virtual-Cartel-A4-3-1El proper dimecres 22 de novembre de 12.00 h a 14.00 h, la Fundació Bit, en col·laboració amb Axa Opensurance i GarageVR, organitza una jornada de Realitat Virtual (RV) al saló recreatiu d’RV de l’Ocimax de Maó, el primer d’aquest tipus a Menorca.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer als assistents les possibilitats que ofereix aquest nova tecnologia al món empresarial i al turisme, per a la qual cosa s’ha organitzar una serie de xerrades acompanyades també de demostracions d’algunes aplicacions per a qui les vulgui provar.

A partir de les 12.30 h hi haurà dues xerrades sobre VR. Per una banda, Oscar Paz de la Fuente, responsable d’AXA Opensurance (Programa de Col·laboració Oberta amb Startups d’AXA Espanya), donarà una ponència sobre ciber-riscos, realitat virtual i com aquesta última pot ajudar-nos a conscienciar, d’una manera més eficient i divertida, sobre els diferents perills a través del seu efecte didàctic.

Per altra banda, a les 13.00 h Xisco Molina, soci fundador de VRand ens explicarà altres tipus d’aplicacions de la RV i la seva experiència com a empresari acostant aquestes noves tecnologies al públic, la seva acceptació en el mercat, la seva visió del sector recreatiu cap al futur i els seus reptes.

Així mateix, tant abans com després de les xerrades serà possible experimentar també amb aquesta tecnologia. De 12.00 h a 12.30 h, i de 13.30 h a 14.00 h , els assistents tindran l’oportunitat de provar les diferents experiències recreatives que s’ofereixen de manera habitual al saló recreatiu GaregeVR, un espai d’oci a través d’on és possible accedir a una oferta lúdica de videojocs i experiències RV.

A més a més, a través de l’aplicació Vrand, es podrà fer un viatge en el temps, gràcies a una aplicació que permet visitar el casc antic de la Palma del segle XVIII, i viure l’ambient d’aquesta època d’una manera immersiva. Aquesta aplicació n’és un clar exemple de com la VR esdevindrà una eina de promoció turística de primer nivell.

Per la seva banda, Axa Opensurance mostrarà també el seu joc per a Oculus, desenvolupat amb l’objectiu de conscienciar dels riscos i la prevenció d’accidents a la feina. A través d’aquesta eina, l’usuari podrà viure en primera persona perills i situacions extremes que poden succeir a la feina (ciberatacs, incendis i fins a sis experiències). Aquesta eina desenvolupada per Axa Opensurance, orientada a les PIMES, pretén també entrenar al jugador en la manera d’actuar davant els diferents riscos, ja que al final del joc, rep una puntuació que reflecteix l’impacte econòmic a la PIME, i valorar si s’han pres o no les decisions adequades.

Aquesta jornada gratuïta, s’emmarca en el projecte Dr. TIC d’assessorament tecnològic per a empreses i el CentreBit Menorca de la Fundació Bit, i és possible gràcies a la participació d’Axa Opensurance i GarageVR. Els interessats poden inscriure’s a través del correu electrònic: menorca@fundaciobit.org

Share

El CineTIC arriba a Menorca amb la projecció de “Her” i “”A Good American”

Es tracta d’un cicle de divulgació tecnològica que abarca els àmbits de la intel·ligència artifial i el big data

IMG-20171114-WA0002

La Fundació Bit organitza amb el Centre Bit Menorca el CineTIC, un cicle de cinema que promou la divulgació de la tecnologia i el debat amb experts sobre les darreres tendències tecnològiques com la intel·ligència artificial i el big data.

La primera de les sessions ha tengut lloc avui matí a l’Ocimax de Maó amb el film “Her”, ha estat conduïda pel director general de Desenvolupament Tecnològic, Benjamí Villoslada, qui ha parlat principalment de les múltiples aplicacions de la intel·ligència artificial, protagonista de la pel·lícula escollida.

Han participat també al CineTIC d’avui 125 alumnes dels instituts menorquins IES Guardia d’Alaior, IES Cap de Llevant i IES Pasqual Calvo de Maó.

Després de la projecció de Her s’han debatut diferents aspectes al voltant de la intel·ligència artificial: si pot substituir les relacions personals, quines són les aplicacions de la intel·ligència artificial a la nostra vida diària i de quina manera la Internet de les coses i la digitalització està canviant l’administració pública.

La segona sessió serà el proper dijous 16 de novembre, a les 10.30 h, als Cines Canal Salat de Ciutadella, on s’hi projectarà el documental “A Good American”. Els conceptes que es tractaran durant la segona sessió del CineTIC seran: la Societat de la Informació és la societat de les dades, i el Big Data. A partir d’aquesta història real que va ocórrer el 2002 a l’Agència Nacional de Seguretat Americana, es podrà reflexionar sobre la vigilància de masses, el seu interès polític i econòmic i fins on podem mantenir la privacitat de les nostres dades personals en nom de la seguretat de l’Estat.

En aquest cas, l’experta Maria Antònia Tugores, investigadora en anàlisi de dades de l’IFISC-UIB, ens parlarà dels perfils de l’ús del Big Data i les dades personals a les quals tenen accés els governs en nom de la seguretat nacional.

Les entrades són gratuïtes i l’aforament és limitat. En cas d’estar interessats, es prega inscriure’s a menorca@fundaciobit.org.

Share

L’IBTalks arranca amb una conversa sobre sostenibilitat, territori i turisme de la mà del clúster Balears.t

Experts d’empreses com Tirme, Mallorcawifi o Camp Mallorquí han debatut amb una vintena d’assitents sobre els atributs territorials diferencials de Balears

 

Aquest 5 d’octubre s’ha iniciat el cicle de converses IBTalks organitzat pel clúster Balears és Turisme, la Direcció General d’Innovació i Recerca i la Fundació Bit i que ha tengut com a fil conductor la contribució als atributs territorials diferencials de Balears.

Una vintena d’assistents s’han apropat al ParcBit per escoltar els experts ponents i tenir una conversa amb ells. En aquesta ocasió s’ha comptat amb la presència de Rafael Guinea, director de Tirme; Maurio Socías, CEO & Fundador de mallorcawifi.com i Antonio Garcias, president de Camp Mallorquí. La conversa ha estat moderada per Lluis del Olmo, president del clúster Balears.t.
Els intervinents han parlat de desenvolupament sostenible i com aquest pot ajudar a diversificar l’economia, millorar l’ocupació i a trobar un equilibri entre territori i activitat econòmica. S’han llançat preguntes com: “Hem de triar entre globalització i proteccionisme?” o “Qui ha d’agafar les regdes d’un futur sostenible?”.

Precisament el senyor Luis del Olmo ha destacat que “no ens imaginam un producte turístic sense el camp i el paisatge”.
Per la seva part, el director de Tirme, Rafael Guinea, ha remarcat que “allò sostenible i econòmic han d’anar de la mà, de manera que tot allò sostenible ha de generar ocupacio en línia amb una economia circular”.

La d’avui és la primera de les quatre sessions que es desenvoluparan al ParcBit durant els mesos d’octubre i novembre i on experts i empreses de la mà dels clústers balears debatran sobre temes d’actualitat com la sostenibilitat del territori, la innovació en tractaments d’aigua, les noves tecnologies i els nous viatgers i la medicina preventiva.

L’objectiu general d’IBTalks és apropar els clústers i les empreses que els formen a la societat civil i així donar visibilitat a la seva tasca en R+D+i i en transferència del coneixement entre l’àmbit del coneixement i l’àmbit empresarial, des de cada un dels seus àmbits: turisme, TIC, indústria química i biotecnologia.

El cicle IbTalks continuarà amb una segona trobada el dia 26 d’octubre amb el clúster CliqIB i la temàtica “Innovació en tractaments de l´aigua”, el dia 9 de novembre amb Turistec i les “Noves tecnologies per a nous viatgers” i, per acabar, el dia 23 de novembre amb la “Medicina preventiva a les Balears” a càrrec del clúster de biotecnologia Bioib.

Els clústers dins l’economia balear:

En l’actualitat, les Illes Balears compten amb quatre clústers sectorials, amb seu al ParcBit, formats per empreses interconnectades que afronten oportunitats o desafiaments similars i que es relacionen per cooperar i competir alhora des de l’ús intensiu del coneixement Els clústers d’innovació de les Illes Balears són percebuts com una eina per mantenir i augmentar el creixement econòmic a nivell regional i donar suport al creixement dels sectors innovadors.

A més a més, els clústers són la palanca per traslladar el coneixement científic cap al sector empresarial, essent un important canal de comunicació entre els centres de recerca i universitats i les empreses. La transferència de coneixement entre el sistema d’innovació de les Illes Balears ajuda a potenciar l’emprenedoriaen sectors emergents i innovadors, i per part de professionals amb alta especialització i qualificació.

El Pla de Ciència, Tecnologia, Innovació i Emprenedoria de les Illes Balears 2013-2017 contempla dues línies d’actuació per posar en valor el clústers basats en el coneixement. Per un costat conté accions de suport al clúster i a les empreses innovadores i, per altra banda, accions d’impuls per a la seva competitivitat. L’objectiu és posar en marxa mesures d’acompanyament i de suport que ajudin a enfortir l’estructura dels clústers i a fer-los més competitius a l’hora de demanar finançament extern. Des de 2009 els clústers han rebut finançament de la Direcció General d’Innovació i Recerca mitjançant dos convenis pluriennals (un a 2008 i un altre a 2010) que cobriren les despeses de l’estructura organitzativa dels clústers, proporcionant de mitjana un finançament total de 100.000,00 euros anuals per clúster.

A més, també hi ha hagut una convocatòria (2015-2016) amb un crèdit pressupostari de 900.000,00 euros per a la mateixa estructura organitzativa i projectes concrets pels 4 clústers existents. Ara mateix s’està tramitant una nova convocatòria (2017-2018) per a la mateixa finalitat amb un crèdit pressupostari de 600.000,00 euros.

Des de la Fundació Bit, per un costat, s’han elaborat diagnòstics d’innovació i prestat serveis de suport a les empreses i clústers perquè preparin projectes i puguin optar a fons públics o privats, nacionals i internacionals. Per altre costat, s’ha promogut que les empreses participin en agrupacions nacionals i internacionals afins, com la Xarxa Europe Enterprise Network (EEN), des de la qual les empreses poden assistir a trobades amb empreses internacionals. Les empreses dels clústers, amb una gran capacitat innovadora: Segons l’Estudi del Coneixement publicat per la Direcció General d’Innovació i Recerca el a inicis de 2017, el perfil de les empreses que formen part d’aquests clústers són empreses creades entre els anys 1991 i 2005 i que han seguit una tendència a l’alça en els darrers tres anys, tant en la facturació com en la creació d’ocupació.

En general, les empreses que formen part dels clústers són empreses que presenten una considerable activitat innovadora i han introduït innovacions en producte durant els darrers 5 anys d’una manera important. Un 76% d’aquestes empreses van afirmar que fan R+D interna i un 24% han contractat altres empreses de Balears per fer R+D. Per altra banda, gran part de les empreses participants que pertanyen a un clúster i al ParcBit ha rebut subvencions per a dur a terme activitats d’R+D+i. La majoria d’aquests ajuts provenen de l’Estat i en una menor mesura de la UE i del Govern autonòmic. Atès el caràcter competitiu de les subvencions estatals i sobretot de la UE, aquest fet
confirma el gran capacitat innovadora d’aquestes empreses.

Balears.t, Balears és Turisme:

Es tracta del clúster d’Innovació Tecnològica en Turisme de les Illes Balears des d’on desenvolupen projectes de transformació turística mitjançant l’aplicació de la innovació i la tecnologia a qualsevol “eslabón” de la cadena de valor del turisme. Els seus projectes estan actualment centrats en: potenciar les vendes de les empreses de les destinacions de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, augmentar la capacitació del capital humà de les Illes Balears, promoure la internacionalització de les empreses i l’aplicació de criteris de sostenibilitat social i econòmica a la indústria turística com a avantatge competitiu del turisme a les Illes Balears.

Share

Més de 1.000 alumnes ja han cursat «Emprendimiento en Turismo 2.0»

Amb aquesta activitat formativa online s’exporta a tot el món el coneixement de les Illes Balears en el sector TIC-Turisme

El curs online «Emprendimiento en Turismo 2.0» arriba als 1.000 alumnes, un any després d’haver-se publicat. Es tracta d’un recurs formatiu en format MOOC (Massive Open Online Course) disponible a través de la plataforma Udemy de manera gratuïta i que ofereix una visió panoràmica a aquelles persones que vulguin engegar una idea de negoci de base tecnològica en el sector del turisme. Continua llegint ‘Més de 1.000 alumnes ja han cursat «Emprendimiento en Turismo 2.0»’

Share

La majoria de joves afirmen que reaccionarien davant un cas de ciberassetjament

Segons un estudi de la Fundació Bit sobre l’ús d’internet per part dels alumnes d’ESO, 6 de cada 10 menors demanaria ajuda a un adult i el 55,7% hi intervindria per frenar-lo. L’informe també revela que les víctimes de ciberassetjament confien majoritàriament en els pares i les mares a l’hora d’explicar el conflicte

Amb motiu del Dia de la Internet Segura, la Fundació Bit ha presentat les dades sobre les situacions de conflicte que sorgeixen a la Xarxa entre l’alumnat d’ESO de les Illes Balears, anomenats ciber-conflictes, en una jornada per a professionals organitzada per l’Institut Balear de la Joventut (Ib-Jove), l’Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), Convivèxit, Policies Tutors i la Fundació Bit.

Es tracta d’uns resultats extrets de la darrera publicació de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació “Ús d’Internet per part dels alumnes d’ESO de les Illes Balears”, un estudi fet a partir d’una mostra de 2.696 alumnes, d’entre 10 i 15 anys, de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO i de 31 centres d’educació secundària de les Illes Balears, mitjançant un qüestionari online realitzat presencialment durant els mesos d’octubre i novembre de 2016.

En un apartat d’aquest estudi s’han volgut explorar les possibles situacions de conflicte que experimenten els menors a través de l’ús d’Internet, com són les burles, els insults, les amenaces, el ciberassetjament, la difusió d’imatges sense el seu permís, entre d’altres.

Així, s’ha comprovat que 2 de cada 10 alumnes coneixen un cas o més d’un cas d’algú que s’hagi sentit assetjat sexualment a través de missatges de mòbil, xats o e-mails, entre d’altres, i més del 50% coneix alumnes que han rebut missatges amb insults i burles durant el darrer any.

Escampar rumors falsos per la Xarxa d’algun company sembla ser també una pràctica massa habitual entre l’alumnat balear.

Si s’analitzen les diferències més significatives segons l’illa, el curs, l’edat o el gènere de l’alumne, s’observa que els alumnes de 3r i 4t d’ESO són els que més coneixen algun perjudicat i, en alguns casos, fins i tot es dobla la xifra respecte els cursos inferiors. Això pot ser degut a què els alumnes més joves accedeixen menys a Internet, per tant, no estan tant exposats, o al fet que en fan menys usos.

A més a més, com més anys té el menor, major incidència de ciber-conflictes i les nines tenen coneixement de més casos que els nins, especialment en el cas d’haver rebut missatges amb insults i burles.

Quan es demana directament al menor si ha patit alguna forma de ciber-conflicte en els darrers 2 mesos, les xifres varien. 1 de cada 10 afirma que en alguna ocasió ha patit la publicació o compartició d’alguna imatge o vídeo seu sense el seu consentiment i fins un 8,1% afirma que, alguna o vàries vegades, sí s’ha sentit assetjat/da sexualment a través de missatges de mòbil, xats, etc. En aquest cas, les nines manifesten ser més agredides que els nins, encara que els nins ho pateixen més sovint.

Si cercam altres diferències significatives en sentir-se malament per alguna situació, destaca que, entre els alumnes que han patit algun abús, els de 1r i 2n curs d’ESO resulten més perjudicats que els grans.

Quan es demana el tipus d’implicació dels alumnes en les situacions de ciber-conflicte, crida l’atenció l’alt percentatge d’observadors. Les eines de missatgeria instantània, com el WhatsApp o el Telegram faciliten la figura de l’observador, ja que molts menors reben alhora en els seus dispositius imatges i vídeos d’altres companys.

Aquesta dada està relacionada amb el temps de connexió a Internet que es passen els menors on 1 de cada 4 alumnes passa més de 4 hores al dia a Internet.

La xifra més alta d’alumnes que es manifesten agressors la trobem en l’enviament de missatges amb insults/ humiliacions i amenaces/ xantatges amb un 1,3%.

Si mirem les diferències entre cursos, veiem que és en el 1r curs d’ESO on hi ha més víctimes,  mentre les majors xifres entre agressors i observadors es concentren en els cursos superiors.

Respecte el gènere, hi ha més nins agressors, però també més nins que són víctimes de ciber-conflictes com els missatges o xats amb insults/ humiliacions, la publicació d’un vídeo compromès, la suplantació de la identitat i la difusió de rumors falsos.

Si es demana als alumnes amb qui parlaria quan està disgustat per alguna cosa, els amics i les amigues són les persones amb qui més confien a l’hora de contar secrets i demanar ajuda, amb un 74,8%. Els pares i les mares conformen el 2n grau de confiança per part dels menors, amb un 51,7%, seguits dels germans amb un 23%. Crida l’atenció que pocs confiarien en els seus professors, només un 5,8%.

Els menors declaren que, en cas de ser víctimes d’un ciber-conflicte, els pares i les mares (65,6%) passen davant de les amistats (62,5%) en termes de confiança a l’hora de contar-los la situació de conflicte. Les amistats es mantenen en 2n lloc i molt a prop de la família. Un 7,5% afirma que no ho explicaria a ningú.

En cas de presenciar un abús a un/a company/a, 6 de cada 10 alumnes admeten que demanarien ajuda a un adult i un 55,7% intervendria per frenar-ho.

Els menors menorquins declaren amb diferència amb la resta d’illes preferir bloquejar a la persona que els molesta o explicar a algú de la seva família amb qui confien com a reaccions davant un ciber-conflicte.

Si ens fixem en el curs, trobem algunes diferències en les xifres de com actuarien en cada ocasió. Així, els alumnes més grans prefereixen bloquejar la persona que els està molestant o contar-ho a les seves amistats i denunciar-ho als cossos de seguretat. En canvi, els alumnes més petits opten per deixar d’utilitzar Internet, denunciar al defensor del menor, explicar-ho a un adult de l’escola amb qui confien, explicar-ho a un adult de la seva família i també en esperar a que el problema es solucionàs sol.

L’alumnat les mares dels quals no tenen estudis són els més vulnerables a l’hora de rebre burles, sentir-se exclòs i sentir-se assetjat sexualment.

En quant a l’edat del pare, com més jove és el pare menys percentatge de nins hi ha que diuen que no han estat mai assetjats sexualment online, excepte a partir dels 54 anys que la tendència es torna a invertir de nou.

L’alumnat les mares del qual tenen entre 40 i 49 anys són els que menys malament se senten per conflictes que puguin sorgir a Internet.

Share

Jornada d’Internet Segura per a professionals

El proper dimarts 7 de febrer i en motiu del Dia de la Internet Segura, les entitats Institut Balear de la Joventut (Ib-Jove), Oficina de Defensa dels Drets del Menor (ODDM), Convivèxit, Policies Tutors i la Fundació Bit organitzen una jornada d’Internet Segura per a professionals implicats o interessats en un espai de reflexió i recursos sobre la temàtica.

L’activitat es durà a terme al CentreBit d’Inca, de 9 a 13 hores, i va dirigit a educadors, tècnics de joventut, policies tutors, Amipas, mediadors juvenils, educadors socials, personal sociosanitari, entre d’altres.

Bel Llodrà, coordinadora de l’àrea de Cibersocietat de la Fundació Bit aprofitarà per presentar els resultats de la darrera publicació de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) sobre l’ús de les TIC entre els alumnes d’ESO de les Illes Balears, on s’aportaran dades dels ciber-conflictes, les pràctiques més comunes del ciber-assatjament, la implicació dels alumnes en les situacions de ciber-conflicte, etc.

Posteriorment, es presentaran els recursos de prevenció i intervenció sobre el tema dins del marc del Govern de les Illes Balears.

Finalment, el director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, Benjamí Villoslada, farà el tancament de la jornada.

Les persones interessades en inscriure’s han d’enviar un correu electrònic amb el nom i DNI a OBSI@fundaciobit.org o telefonar al 971784940.PROGRAMA Internet Segura

Share

7 de cada 10 menors balears xateja diàriament

  • 1 de cada 4 alumnes d’ESO de Balears passa més de 4 hores al dia a Internet
  • Whatsapp, Instagram i YouTube, les aplicacions més visitades dels alumnes d’ESO

Els directors generals d’Innovació i Recerca, Pep Lluís Pons, i el de Desenvolupament Tecnològic del Govern de les Illes Balears, Benjamí Villoslada, han presentat avui matí, en el marc de la inauguració del CentreBit Menorca, un avanç de l’estudi “Ús d’Internet per part dels alumnes d’ESO de les Illes Balears” que elabora la Fundació Bit a través de l’Observatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI).OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els objectius de la publicació es basen en analitzar l’ús de les TIC, especialment d’Internet, que fan els alumnes d’ESO de les Illes Balears, aportant dades sobre el seu accés i ús a Internet i les seves competències digitals.

Les dades de l’estudi provenen de 2.696 respostes d’una mostra de 2.843 alumnes, d’entre 10 i 15 anys, de 1r, 2n, 3r i 4art d’ESO i de 30 centres educatius de les Illes Balears, mitjançant un qüestionari online realitzat presencialment durant els mesos d’octubre i novembre de 2016.

Quant als resultats de la publicació, xatejar és la tasca més realitzada fora del centre educatiu, amb un 71% de menors que afirma que xateja diàriament, la segueixen mirar vídeos i escoltar música (62,5%) i utilitzar les xarxes socials en tercer lloc, amb un 38,6%. Llavors, els usos estan més relacionats amb l’oci i la socialització, que no amb la formació o la curiositat. Continua llegint ’7 de cada 10 menors balears xateja diàriament’

Share

Els vídeojocs, temàtica central del Dia d’Internet 2016 de la Fundació Bit

Logo Dia d'InternetLa Fundació Bit organitza pel proper 17 de maig, en motiu del Dia d’Internet, una jornada per a la divulgació dels vídeojocs entre els joves. L´objectiu és despertar l´interès dels joves entre 14 i 16 anys per estudiar una carrera relacionada en l´àmbit de les TIC, centrant la temàtica de la jornada en els vídeojocs.

La jornada està en línia amb l’estratègia TenTIC de l’àrea de Cibersocietat de la Fundació Bit basada en divulgar les diferents tendències tecnològiques que estan en avantguarda (big data, 3D, Internet de les coses, etc.). Per això, la Fundació Bit compta amb la col·laboració de l’Escola Politèncica Superior de la UIB i empresas locals.

L´agenda s’organitzarà en 4 parts:

Share

La Fundació Bit analitza la connexió a Internet de gairebé 1.000 zones de les Illes Balears

Mentre Alaior és el municipi millor connectat, Formentera és l’illa amb pitjor cobertura

Només un 49,4% de les llars tenen una cobertura superior a 30 Mbs, 15 punts per davall de la mitjana estatal, situació que el Govern vol revertir

L’Obervatori Balear de la Societat de la Informació (OBSI) de la Fundació Bit ha publicat l’informe sobre la cobertura d’Internet mitjançant banda ampla als diferents municipis de les Illes Balears.

A partir de les dades publicades al gener de 2016 per la Direcció General de Desenvolupament Tecnològic, on s’identifiquen les zones de les Illes Balears amb poca connectivitat a la Xarxa  (anomenades Zones Blanques), l’OBSI ha procedit a mapejar-les. Així, es poden visualitzar les zones de les Illes Balears que disposen d’una connexió a Internet amb una alta connectivitat, és a dir, d’almenys 30 Mbs, i aquelles que no gaudeixen d’una bona connexió a Internet. L’informe es completa amb dades estadístiques procedents d’altres fonts oficials com l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme (MINETUR).

L’any 2015 i segons dades de MINETUR, només un 49,4% de les llars de les Illes Balears han disposat d’una cobertura de més de 30 Mbs, 15 punts per davall de la mitjana estatal. Tot i que la Direcció General preveu una millora d’aquesta connectivitat per a l’any 2017, el Govern de les Illes Balears preveu que un 62,2% del total de les 981 zones analitzades (municipis, capitals de municipis, territoris disseminats, entitats singulars i altres entitats) seguirà tenint una cobertura insuficient.

Actualment, el fet de no comptar amb una bona connexió a Internet i un ample de banda suficientment gran limita el desenvolupament econòmic d’un territori, en tant que els seus ciutadans veuen restringides, per exemple, les possibilitats de treballar i estudiar a distància, que les escoles no poden fomentar les competències digitals adequadament o que pot restar competitivitat a les empreses.

Segons el director general de Desenvolupament Tecnològic del Govern, Benjamí Villoslada, “disposar de banda ampla ultraràpida és quelcom essencial per a l’economia de les Illes Balears i la qualitat de vida dels ciutadans”.

Com explica Villoslada, l’informe de l’OBSI permetrà al Govern saber on s’hauran d’invertir fins a 15,5 milions fins al 2020, dels quals la Unió Europea posa a disposició el 50 per cent mitjançant els fons FEDER adjudicats.

“Cal que invertim molt bé els doblers que arriben d’Europa per aconseguir que a cada lloc i llogaret de les illes hi hagi connexions excel·lents. Tant que siguin un motiu per a venir a fer feina aquí. La insularitat ens impedeix fabricar trens, avions o cotxes, però podem aconseguir que qui els pensa, dissenya i simula visqui a les Illes Balears. Ja tenen un motiu, que és fer feina des del paradís. Sense banda ampla ni tant sols s’ho plantejaran”, diu Villoslada.

Si s’analitza la connectivitat per illes, el 20,7% de la població de Mallorca, el 24,7% de la població de Menorca, el 28,6% de la població d’Eivissa i el 100% de la població de Formentera disposa d’una mala cobertura. Mallorca és l’illa amb major nombre de persones amb una connexió ultraràpida, amb un 61,6%, seguit per Eivissa amb un 9,1% i Menorca amb un 6,3%.

En el cas de Formentera, en ser l’illa amb pitjor cobertura, s’està implantant l’actuació pública “Wi-Fi Formentera” per part del Consell Insular de l’illa, el que permetrà oferir una connexió a Internet sense fils a tots els habitants i des de qualsevol ubicació. Tot i així, l’ample de banda segueix essent limitat.

A l’àmbit municipal, Alaior és l’únic municipi de les Illes Balears amb totes les seves zones estan classificades com a No Blanques, és a dir, amb una cobertura total de banda ampla ultraràpida.

Mapa Municipis Zones Blanques i No Blanques

Municipis. Zones Blanques (groc) i Zones No Blanques (verd) a les Illes Balears. Font: OBSI-BIT
a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

Si parlam de capitals municipals, 28 de les 67 analitzades encara estaran situades en Zones Blanques l’any 2017, és a dir, no els arribaria Internet amb un mínim de 30 Mbs. Si es comparen amb el nombre d’habitants, s’observa que, per exemple, 4 capitals municipals de menys de 1.000 habitants (Lluc, Fornalutx, Sant Josep de sa Talaia i Búger) gaudeixen de bona connectivitat.

En cas que comparem la connexió a Internet de les zones disseminades, no s’ha trobat cap explicació contrastada que respongui perquè una part del territori no pateix bretxes digitals de connectivitat i d’altres sí n’estan sofrint. Tot i així, s’oberva que les Zones No Blanques o connectades estan més properes a les vies de comunicació principals o a nuclis de població turístics costaners, mentre que les Zones Blanques o insuficientment connectades estan més disperses pels centres de les Illes.

Mapa Disseminats Zones Blanques

Disseminat en Zones Blanques classificades per nombre de població (indicant de 0 a 100, de 100 a 500 i de
500 a 1000). Font: OBSI-BIT a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

En relació al seu nombre d’habitants, trobam que 70 de les 96 àrees disseminades situades en Zones No Blanques tenen menys de 1.000 habitants, mentre que 11 disseminats en Zones Blanques tenen més de 1.000 habitants. Per exemple, disseminats com Sant Jordi de Ses Salines a Eivissa, Sant Francesc de Formentera o Algaida a Mallorca, amb 2.441, 1.947 i 1.863 habitants respectivament, no disposen d’un òptim ample de banda. No obstant això, altres disseminats com Mal Pas – Bonaire, Cala Santanyí o Costa dels Pins, amb 5, 6 i 7 habitants censats respectivament, disposen d’una connexió ultraràpida.

També resulta paradoxal que, dintre de les 341 zones catalogades com a “altres entitats”, 98  disposen d’una connexió ultraràpida tot i tenir molt pocs habitants, tals com el nucli d’Habitat a Pollença (Mallorca) amb només 4 habitants o Santa Agnès de Corona a Sant Antoni de Portmany (Eivissa) amb 7 residents, mentre que hi ha 243 àrees amb molts més habitants que tenen mal accés a la Xarxa (S’Arenal, Son Ferriol, Can Pastilla, Portocolom, Pòrtol, entre d’altres).

Mapa Altres entitats Zones Blanques

Altres Entitats en Zones Blanques classificades per nombre de població (indicant de 0 a 100, de 100 a 500 i
de 500 a 1.000). Font: OBSI-BIT a partir de les dades de DGDT-CAIB 2015

El MINETUR també analitza l’evolució del tipus de cobertura segons la tecnologia. Crida l’atenció l’evolució de la tecnologia WiMAX que ha sofert les Illes Balears, passant d’un 8,3% a 2014 a un 66,9% a 2015 i situant-se a 12 punts per sobre del total nacional.

Segons l’INE (2015) la majoria de les empreses de les Illes Balears, un 44,12%, tenen contractada un ample de banda d’entre 2 i 10 Mb/seg, 12 punts per sobre de la mitjana estatal, emperò només el 7,6% de les empreses de les Illes Balears té contractat un ample de banda de més de 100 Mb/seg, quan el total estatal és de 14,37%.

“En vista d’aquest resultats, és preocupant que només un 7,6% de les empreses balears tingui banda ampla. Gairebé tots els negocis necessitaran aplicar la intel·ligència artificial en forma de serveis al nigul. Sense una bona connexió, no podran usar cap dels nous serveis digitals que ja són aquí; no podran competir”, ha conclòs el director general de Desenvolupament Tecnològic.

Pel que fa al preu d’accés a Internet, aquest no és proporcional a la velocitat perquè depèn bàsicament de la cobertura disponible i de la competència d’operadores en aquell territori.

Share